Entrevista a l'activista Joan Cogollos.

Equip de Redacció: Després d'una temporada sense entrevistes presencials, avui entrevistem a l'activista Joan Cogollos.

Yoli – E.R: Hola, som l'equip de redacció de la revista ‘Gaudim dels barris’.

Nydia – E.R: Qui és Joan Cogollos i a què es dedica? Parla’ns un poc sobre tu?

JoanCogollos: Jo soc Joan i vaig néixer a Tavernes de la Valldigna, vaig estudiar magisteri i ara estic jubilat. Tinc 75 anys i la meua activitat, ara, és la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Aleshores em dedique junt amb a altres persones a intentar que totes les persones tinguen un habitatge digne, ja que la constitució espanyola així ho tipifica. Però a vegades aquest dret no es compleix.

Neus – E.R: Què és la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca?

Joan Cogolloss: En l'any 2008, moltes persones que tenien hipoteca, a causa de la crisi es van quedar sense poder pagar i moltes d'aquestes persones es van quedar sense casa. Nosaltres vam crear la plataforma d'afectats per la hipoteca perquè no tiraren a aquestes persones al carrer.

Imagineu per un moment que vosaltres viviu l'experiència des del punt de vista d’un xiquet que viu en una casa i demà no sabrà si podrà dormir en el seu llit. Nosaltres des de l’any 2011 estem intentant lluitar perquè totes les persones tinguen un habitatge digne, especialment els xiquets i xiquetes.

És molt dur vore persones que tenien il·lusió de tindre una casa, mitjançant l'ajuda del banc, i vore com no poden pagar i que per aquest motiu els tiren al carrer. L'Estat haguera tingut una solució molt fàcil, en lloc de donar diners als bancs, donar eixos diners a les persones, eixes persones hagueren pogut pagar el pis, els bancs hagueren cobrat el que els tocava i eixes persones no hagueren acabat al carrer.

Bea: – E.R: Des de quan formes part d'ella? I quines són les teues funcions?

Joan Cogollos: Jo forme part des del 15-M, que va ser quan ens vam agrupar molta gent a l'ajuntament de Gandia, on fèiem assemblees i a partir d'eixe moment un grup ens vam dedicar a defensar els drets de l’habitatge.

La meua funció és parlar en l'advocada perquè presente un escrit al jutjat perquè no els tiren, orientar a l'ajuntament per a poder contemplar la possibilitat d’un habitatge social, etcètera.

En definitiva, jo em dedique a l'ocupació i als bancs. Nosaltres aconsellem que si a una persona la tiren al carrer és millor que ocupe una vivenda buida, sempre i quan siga d’un banc. Els bancs tenen moltes vivendes on no resideix cap persona, nosaltres demanem que no estiguen buits, que si els serveis socials no donen la possibilitat d’habitatge, que els ocupen. Nosaltres defensem a les persones que per necessitat, l'alternativa és el carrer o un pis d’un banc, per això defensem aquesta mena d’ocupació.

Nydia – E.R: Com va anar el judici? Com et vas sentir durant el procés?

Joan Cogollos: En Oliva hi havia una família on vuit persones, quatre d'aquests menors, anaven a ser desnonades. Pensàvem que era un desnonament normal i resulta que va vindre la Guàrdia Civil i la Policia Local, en total quinze efectius. Vam intentar dialogar, però ens ho van prohibir i ara, a mi, m'acusen d’agafar a un policia i espentar-lo contra la paret. Ells eren quinze, si ho haguera fet s'hagueren tirat tots contra mi. Em demanen any i mig de presó a Picassent. El dia 8 de febrer tenia el judici i van nomenar a dues persones i a mi, però la dona nomenada es va ficar de part i es va suspendre el judici fins al 1 de desembre, però imagineu que passada, mai he tingut un judici, serà la primera vegada. Pot eixir el judici bé o mal, perquè mai sabem per on tiraran, ja que la justicia moltes vegades defensa al poder.

Neus – E.R: Què penses de l'impacte mediàtic que va tindre el teu cas?

Joan Cogollos: Em vaig sentir molt agraït de l'impacte que va tindre, inclús tres cantants famosos em van dedicar una cançó. Per altra banda també vaig vore que la meua vida no era per a estar en el punt de mira, preferisc  estar a un costat.

Bea – E.R: T'has sentit recolzat per la societat?

Joan Cogollos: Sí que em vaig sentir recolzat per la societat, i el motiu pel qual em resulta més fàcil aceptar-ho, és perquè hi ha persones que els passa el mateix que a mi i com la societat no els  recolza es queden a la presó.

Nydia– E.R: Quines són les teues expectatives davant el nou judici?

Joan Cogollos: Les meues expectatives és que m'absolguen, jo no vaig fer cap mal a ningú. Sempre he sigut una persona respectuosa i pacífica amb els altres.

Sé que no entraré en presó, però si em condemnen he de procurar fer el que faig, però intentaré mantenir una postura diferent, amb més precaució de la que tenia, perquè després no diguen que he insultat o pegat a cap persona.

Neus – E.R: Quina lectura i missatge donaries a la joventut de tot açò que t'ha passat?

Joan Cogollos: Jo he sigut jove, i sempre he protestat el que creia injust. Pense que una persona no es deu deixar mai xafar, ha de lluitar pels seus drets. El missatge que donaria a la joventut és, bàsicament, la paraula “dignitat” i expressar amb respecte l'opinió de cada u.

Yoli– E.R: Moltes gràcies pel teu temps i dedicació.