Entrevista a Ausiàs - CA SAFORAUI

 E.R- Yoli: Hola, som l'equip de redacció de la revista Gaudim dels barris. Som Elena, Bea, Anna, Tania, Nydia i Neus.

E.R- Nydia: En primer lloc, ens agradaria que et presentares.

Ausias: Sóc Ausiàs i sóc membre de ca Saforaui, estudie sociologia i treballe fent projectes socials.

E.R- Neus: Que és ca Saforaui?

Ausiàs: Ca Saforaui començà sent un centre social on fem un treball en xarxa per poder agrupar a la gent en comunitat. Ens centrem en la gent sense recursos que cohabita en el barri, que la gran majoria són gent sense recursos econòmics, aleshores fem activitats perquè puguen seguir amb l'àmbit educatiu i amb l'àmbit social.

E.R- Bea: Quins són els orígens de ca Saforaui?

Ausiàs: Quan començarem érem tres amics del barri que som amics des de menudets i vam veure que per moltes carències de la gent que s'havia ajuntat amb nosaltres des de menuts començaren a faltar moltes coses, tant en l'àmbit educatiu vam veure que nosaltres podíem tindre una professió i que aquestes persones per recursos econòmics van haver de parar, i també a l'hora de la feina ells molt prompte van haver de buscar els recursos econòmics de moltíssimes maneres, cosa que va dificultar el seu progrés de vida. Aleshores nosaltres el que vam veure és una necessitat de fer front a aquestes injustícies que hi havia, i la forma correcta que nosaltres buscarem era fer un centre social on caiguérem totes i poguérem ajudar al màxim de la població possible.

E.R- Yoli: Conta'ns un poc sobre el menjador popular.

Ausiàs: El menjador popular des de que passa la quarantena ens donarem conte que nosaltres fèiem un repartiment d'aliments i hi havia moltíssima gent del nostre barri que no es podia ni calfar ni cuinar els aliments, a banda també el barri som una població molt major on la gran majoria ja estan soles. Per tant, veiérem un espai en el qual utilitzar aquest recurs del menjador com un espai de comunitat, on la gent puga parlar, es puga acompanyar, ajudar-se, cuidar-se... el menjador al final el que busca no és servir el menjar, sinó que la gent s'integra en un àmbit tan rutinari com el de menjar, és a dir, que algú s'encarregui de cuinar, altre de netejar, l'altre de parar taula...

Ara mateixa estem treballant només per a les sòcies perquè estem fent un tanteig, unes proves per a veure com funcionem, ja que açò és molt nou per a nosaltres en l'àmbit sanitari i moltes coses, però a poquet a poquet estem intentant ramificar-ho bé i en setembre al curs escolar poder arrupir tant a la gent del barri tant als xiquets que no poden pagar-se el menjador a les escoles.

E.R- Nydia: Hem vist en Facebook que feu educació popular, ens pots explicar en què consisteix?

Ausiàs: En l'educació popular ¿?(min 7'45''), que al final per correlació a no tindre recursos econòmics i també en ser més gent la gran majoria migrant i no conèixer bé l'idioma, veiem una mancança en la seua continuïtat en la seua professió educativa. Aleshores ens ficarem per poder acompanyar a les companyes que al final els pares des de casa no el poden ajudar, i volem ajudar a aquesta gent. Per tant, nosaltres estem treballant ara dilluns, dimarts, dijous i diumenge; i també utilitzem un espai que és de reforç escolar i un altre espai en el qual intentem donar educació en valors, tractant temes del dia a dia com el masclisme, el col·lectiu LGTBI, l'aporofòbia...

També treballem amb més persones majors per fer una aproximació a l'idioma i que puguen avançar amb aquest àmbit.

I fer més escoleta d'estiu i també fem acampades, anem a començar ara en acampades i oci.

E.R- Neus: Ens agradaria que ens explicares on teniu l'hort i com funciona.

Ausiàs: Tenim dos horts, un és servit per l'ajuntament, que és ahí darrere de l'IES Maria Enríquez, està molt propet, si voleu algun dia fem una excursioneta; i després tenim un altre en el Real de Gandia, que ens ha cedit també durat 5 anys una persona en privat. Nosaltres treballem les collites de temporades, i utilitzem l'hort tant com per un aprenentatge del qual és agricultura i formar un poquet amb el que s'està perdent que és el treball amb la terra i això, com per poder abastir tant el banc d'aliments com el menjador. Aleshores, també fem com recursos d'oci allí, fem la festa de la plantació i anem totes a esmorzar, la festa per a recollir i fem un dinar... i intentem treballar amb una visió ecològica, plantem altres plantes aromàtiques que fan que els plagues no s'aproximen a les verdures i les fruites.

E.R- Bea: Per a dur endavant un projecte tan gran, el voluntariat és una peça fonamenta'l, com aconseguiu els voluntaris?

Ausiàs: Nosaltres al final el que intentem com crear una gran família, el voluntariat se'n va com diu el nom per pròpia voluntat, així que tampoc fem ningun tipus de cridada ni res, intentem fer un espai còmode per una vegada estiguem allí al final s'urgeixen amistats i tot això. El volum amigues i amics estem totes aquí dins, cada vegada som més i és un entorn en el qual es crea i el que vivim totes juntes. És difícil el del voluntariat perquè en el sistema en el qual vivim i el nostre dia a dia deixen un poc de temps, però bo la veritat és que està funcionant molt bé i el que fem és centrar en voluntariat per sectors, la gent que vol fer voluntariat d'educació fa voluntariat d'educació; el que vol fer el de l'hort fa el de l'hort; qui vol vindre a fer el de l'oci doncs fa el de l'oci; qui vol va al d'aliments... cada u fa el seu voluntariat en les hores que ell pot. Intentem acomodar-nos i la idea d'aquestes experiències és que unisca i faça comunitat.

E.R-Totes: Moltes gràcies.