Entrevista a Toni Sánchez de ZOO

 EQUIP DE REDACCIÓ: Per a tancar les entrevistes d'aquest curs, tenim el plaer de comptar amb Toni Sánchez, cantant de ZOO.

E.R- Bea: Hola, som l'equip de redacció de la revista gaudim del barris.

 E.R- Nydia: Tots coneguem a Panxo el cantant de Zoo. Parla'ns un poc sobre Panxo la persona.

Toni S.: El meu nom real es Toni. Em diuen Panxo com un malnom, com un malnom de quan era xicotet. Visc al Grau de Gandia i tinc 38 anys. Vaig estudiar a la universitat, m’agradava i m’agrada molt la música i els últims anys m'he dedicat a ella, és a dir, a cantar.

E.R- Neus: Vas estudiar filosofia? En quin filòsof et sents més identificat?

Toni S.: En la filosofa que em senc més identificat, és amb una dona que m'agrada molt i és poc coneguda i com ara és important visibilitzar la feina i la tasca de les dones, pues vaig a dir una dona, que damunt és espanyola i que li diuen Maria Zambrano, que m'agrada molt. D'ella, m'agrada molt un llibre que té que és diu “Filosofia i poesia” el qual fa una diferenciació entre la labor del filosof i la del poeta, i jo que he estudiat filosofía, però que quan faig les meues cançons, faig algo més paregut a la poesia, pues m'agrada molt el que s'explica en eixe llibre.

E.R- Bea: En la cançó d'estiu ens cantes “jo tinc set de vida, no de fama”... Ens agradaria saber com portes la fama?

Toni S.: Pues la fama la porte bé, perquè gràcies a Deu o gràcies al que siga, soc famós per una cosa que m'agrada fer, hi ha gent que és fa famosa per furtar, per matar i hi ha gent que és fa famosa per fer coses ben fetes o per fer el que li agrada, que és el que m'ha passat a mi: jo m'ha fet famós fent una cosa que m'agrada, aleshores, estic content. Hi ha una part més difícil i més complicada, que és quan vas per el carrer i el paren per a demanar-te una foto, o que estigues en un bar sopant en la teua parella i vulguin fer-se una foto amb tu i això de vegades no t’apeteix perquè estàs trist o a lo millor no tens ganes de parlar, però has de fer-ho, perquè la gent ho espera de tu i eixa es l'única part un poquet molesta de ser famós , però per tot lo altre molt content.

E.R- Bea: Sou una família de artistes, tu i el teu germà intercanvieu cançons?

Toni S.: El meu germà és un molt bon músic i a ell li agrada molt fer cançons i sap molt de música i m'ajuda molt a mi, i a ell li agrada menys o li costa un poquet més fer lletres i a mi m'agrada molt i jo l’ajude a ell, i ens ajudem clar, perquè des de que érem molt xicotets ja cantàvem cançons junts en el cotxe dels meus pares i ara continuem igual però d'altra manera.

E.R- Neus: Com va nàixer Zoo i qui el conforma?

Toni S.: Pues Zoo va nàixer l'any 2014, fa set anys i el conformem un grup de sis amics, que som, per exemple, un xic de Beniopa, altre de Gandia, dos xics de València i un xic d’Albaida ,qué és un poble que hi ha molt prop d’ací i eixos sis som el grup de Zoo ara mateixa i esperem que dure molt anys més.

E.R- Yoli: Podeu viure de la música?

Toni S.: Molt bona pregunta. Ho intentem però és un treball que és molt intermitent, això vol dir que a vegades hi ha molta faena, com per exemple en estiu, però després arriba l'hivern i tenim molt poca, perquè fa fred i ningú va als concerts i cada vegada més, i ara en la pandèmia els concerts no és poden fer, perquè no pot anar tota la gent ahí a pegar vots i a ballar perquè hi ha perill, aleshores és una faena que ara tenim poqueta, però nosaltres els últims anys sí que hem pogut viure de la música.

E.R- Nydia: Que vos han paregut les cinc nominacions al premi Ovidi?

Toni S.: Ens agrada molt que ens donen premis i que ens nominen als premis, perquè a vegades tens nominacions al premis però no els guanyes, perquè hi ha més persones o grups nominats, però ens agrada participar i és molt bonic que unes persones que entreguen premis i que reconeixen la fama d'altres, pues el reconeixen la faena i el donen un premi. A vegades el premi es qualsevol coseta però lo important és el reconeixement.

E.R- Bea: Que representa per al grup la presentació de Llepolies?

Toni S.: Molt bona pregunta. Pues representa una alegria molt gran, perquè és un treball, un disc que hem estat un any sencer fent-lo i preparant-lo  i li hem dedicat moltes hores de treball com vosaltres per a fer aquesta entrevista, pues així moltes setmanes. I quan al final una cosa que portes temps preparant la fas, et fiques content.

E.R- Neus:  Aquest any, les gires seran un poc diferents, com les afronteu?

Toni S.: Les afrontem amb un poc de pena, perquè antes quan anàvem a fer els concerts la gent estava de peu i ballant i ara tots han de estar sentats i en la mascareta i no pots vore qui canta les cançons i qui se les cap i qui no se les sap i això pues és una pena. Però contents també perquè fa un any ningú podia fer concerts i ara ja podem fer i pensem que d’ací uns mesos ja es podran fer sense mascareta i sense cadires, així que contents.

E.R- Yoli: Per què la música en valencià?

Toni S.: Molt bona pregunt. Per què el valencià es la llengua que parlem, els músics del grup parlem en valencià i per a nosaltres és el més fàcil, expressar-nos en valencià. Per qué confiàvem i pensàvem que podríem arribar a la nostra gent, a la gent  de poble, a la gent que més ens entén i també per qué de vegades hi ha sentiments que no sabem expressar-los en altre idioma  i soles sabem expressar-los en valencià. Com açò de la música i l'art consisteix en expressar les emocions, pues la millor manera és fer-ho en la llengua que siga més teua.

E.R- Nydia: Creus que vos ha tancat portes cantar en Valencià?

Toni S.: No heu pense, crec que no, o sí, no heu sé. Nosaltres sabíem que volíem cantar en valencià, possiblement si haguérem cantat en castellà, haguérem arribat a més públic, pot ser, o pot ser no, no heu sabem, no volem pensar-ho. Estem molt contents d'haver triat la nostra llengua, i estem molt contents del resultat, de tindre tant de públic. Hem arribat a tocar a Japó.

E.R- Bea: Moltes gràcies per la teua participació.

Toni S.: Vuic donar-vos les gràcies per l'entrevista, per haver-la preparat tan bé, i haver fet les preguntes tan ben fetes, i estic molt content, perquè mai m'havien fet una entrevista ací i este és el meu barri, jo m'ha criat ací. Sempre em criden de diferents ràdios però ninguna d’ací i estic molt content. Moltes gràcies per haver-me convidat.